Després de les pluges, decidírem anar d'excursió a Orient. Allà podíem posar en pràctica tot allò que estàvem estudiant a classe de naturals. Començàrem el nostre itinerari a la carretera d'Orient pujant per un camí de ferradura recentment restaurat que enllaça Orient amb Alaró. Des d'aquest camí vàrem poder gaudir d'una impressionant panoràmica de la Vall d´Orient. També, parlàrem de les plantes més característiques de l'entorn i els arbres més representatius dels nostres boscs: el pi i l´alzina. Una vegada a l'alzinar, xerràrem dels oficis que es desenvolupaven al bosc. En concret, parlàrem de l´ofici de carboner i visitàrem un ranxo de carboners. A més a més ens explicaren les diferents utilitats que proporcionava el bosc a la població de La Vall i com es guanyaven la vida mitjançant la venda de carbó. Coneguérem la utilitat de moltes plantes, l'ofici de l'aiguador, el mal que fa el banyarriquer a les alzines, el forn de calç on dinàrem. No poguérem veure el Salt des Freu, duia massa aigua i podia ser perillós. Travessàrem el torrent per anar cap el camí on ens esperava l'autocar.i Desde aquí volem donar gràcies als dos monitors del centre d'aprenentage d'Orient que ens ensenyaren moltíssimes coses sobre la cultura i les tradicions dels nostres avantpassats. Fins aviat!
Aprofitant que a la classe de religió havíem tractat els temes bíblics de la immigració i de l'acollimet, varem convidar a l'ONG "Pagesos solidaris" perquè ens explicassin el què fan.
Ens visitaren n'Omar Islem, un jove saharaui i na Rohey Barrow, una jove de Gàmbia.
N'Omar ens va explicar la seva infància als campaments de refugiats saharauis i com el varen acollir a Mallorca, on viu actualment. Entre altres coses els nostres alumnes varen valorar la importància de l'acolliment, el saber administrar els aliments i sobretot l'aigua.
Na Rohey ens va contar com va arribar a Mallorca i com és el seu país.
Finalment ambdós ens varem mostrar alguns jocs dels seus països. Els alumnes jugaren i es divertirem amb els jocs, que els serviran per tornar jugar quan vulguin. Bàsicament eren jocs cooperatius.
Avui la classe de 4t B de primària volem compartir una experiència que hem viscut i ens ha agradat molt.
Cada setmana tenim un encarregat de passar llista. Aquest encarregat cerca un tipus de resposta quan diuen el seu nom per a saber que hi és (i no simplement dir l'habitual "hi som") i aquesta idea creativa procuram que sigui relacionada amb les coses que agraden a cada un, desenvolupant així habilitats i dons personals de cadascú. Així anam cercant la cretaivitat dins les rutines quotidianes i ens apareixen coses meravelloses que volem compartir com per exemple l'obra d'art de la setmana passada. En Pau Vanrell que té una habilitat especial per pintar va proposar que cada company, quan digués el seu nom, respongués amb una part del cos d'un animal i ell faria el dibuix integrant totes les respostes dels nins. Va sortir això que ens va encantar!
Ens va encantar per varis motius: ho haviem fet entre tots, vàrem poder comprovar com en Pau entrava en crisi de ment creativa que anava resolent ("no sé com integrar això-no sé si sabré-sí, ja ho veig-ho faré així"), el fet de presenciar el miracle de la creació i el resultat que ho vàrem trobar fabulós. Al final vam decidir posar-li un nom al dibuix que haviem fet entre tots i fins i tot en aquell moment ho vàrem adoptar com a "dibuix-mascota"!